UNITAT 3: QUINA POR!
Algú podria assegurar que no té cap por, que desconeix què és això de sentir por?
Crec que la por ens acompanya durant la nostra existència. De fet, es tracta d'una companya de camí que pot respondre a diferents tipologies, intensitats i duracions. Pot ser més o menys immobilitzadora, podem fer-li més o menys cas, però és una emoció que forma part del nostre sentir vital.
En ocasions, la por és tan intensa que es transforma en pànic, la qual cosa genera una situació de descontrol de la conducta i tot un seguit de manifestacions psicosomàtiques força desagradables, però potser gràcies a les quals decidirem buscar un ajut professional per tractar-les i resoldre-les.
La totalitat de formes que pot presentar la por, es pot classificar en cinc grups.
El primer, és la por de caire visceral; és la por a la foscor i tota por de tipus fòbic, tant respecte de fenòmens naturals (trons,llampecs…), com danimals (rates,serps…).També pertanyen a aquest grup, les pors a determinades persones i/o actituds.
El segon grup, és la por a acceptar-se. Es genera a partir dels defectes que un mateix s'autoatribueix, siguin físics o bé psíquics, però que vol amagar als altres. Com a conseqüència d'aquesta actitud, es manifesta un rebuig respecte d'un mateix i dels altres. Aquesta por es relaciona tant amb la tendència a les addiccions, com a les actituds escapistes i de fugida; és a dir, amb la dificultat a l'hora d'enfrontar-se a situacions negatives.
El tercer grup, és la por a crear, a desenvolupar les idees i il·lusions. És pròpia de moments on es pateix una absència de projectes vitals per la por a no poder aconseguir fer-los realitat. Es tracta d'una actitud caracteritzada per mantenir-se en el passat sense apostar pel present. Aquesta por és especialment castradora, ja que la creativitat és imprescindible per al nostre desenvolupament harmònic.
El quart grup, és la por a decidir i actuar. El dubte és una emoció molt paralitzadora. La por a decidir entre diferents opcions provoca immobilitat, amb la qual cosa augmenta la tensió, generant encara més por; és un cercle viciós del que només es pot sortir actuant, ja que, reitero, l’acció neutralitza la por.
I el cinquè i últim grup, és la por a perdre. Aquesta por és un tret molt propi de la nostra espècie. Es tracta d'un tipus de por que s'amaga darrere situacions que podem valorar com a lògiques; per exemple, la mare que no pot dormir fins que la seva filla arriba de de la discoteca. Però en realitat, dessota d'aquest comportament s'amaga una personalitat possessiva i un excés de preocupació/sobreprotecció que, en ocasions, pot generar un sentiment de culpa en els fills.
Tot i que la por sigui quelcom tan propi de la condició humana, donat que es tracta d'una emoció molt limitadora i que ens roba molts moments de felicitat, cal imprimir-se una actitud d'enfrontament als nostres "fantasmes". Potser no podem evitar sentir por, però sí que podem decidir quina és la millor actitud davant la por la por: la valentia. Amagar-nos, ser covards covardia i fugir, mai és una bona tria.
Fòbia a les aranyes. És la més comuna de totes i les dones són 4 vegades més propenses a tenir-ne.
Acrofòbia
Por a les altures. També està entre les 3 més comunes.
Astrafòbia
És tenir por als llamps i a les tempestes elèctriques. És la tercera més comuna i la pateixen un 21% de les persones.
Aerofòbia
Por de volar en un avió o qualsevol vehicle aeri.
Agorafòbia
Tenir por als llocs oberts.
Cinofòbia
Por incontrolable als gossos.
Tripanofòbia
Por irracional a les injeccions. És la quarta fòbia més freqüent al món.
Claustrofòbia
Por als llocs tancats com ascensors, vagons de metro, coves o túnels.
Dentofòbia
Por incontrolable al dentista. Pot ser conseqüència d’una mala experiència del passat.
Herpetofòbia
La por a les serps és la segona més freqüent a tot el món.
GRAMÀTICA: LES CLASSES DE NOMS
Les classes de noms: explicació
Observa atentament la pronúncia d’aquests sons a final de paraula:
| esquerp | superb | set | fred | arc | llarg |
Normes d’ortografia
| A final de paraula | |
| Darrere d’una vocal tònica, s’escriuen les oclusives sordes: p, t, c: llop, humit, amic | Excepcions
– adob, club, cub, tub, fluid, fred, sud, mag, demagog, pedagog…– Femenins acabats en –itud (solitud, plenitud) i –etud (quietud, inquietud). |
| Darrere d’una vocal àtona, s’escriu la mateixa lletra que aparegui en el femení o en una paraula derivada: àrab, pàl·lid, càstig, príncep, dipòsit, músic. | Excepcions
ànec, aràbic, càrrec, espàrrec, fàstic, feréstec, mànec, préssec, rònec… |
| Darrere d’una consonant s’escriu la mateixa lletra que aparegui en el femení o en una paraula derivada: superb, covard, alberg, llarg, serp, desert, remolc. | Excepcions
La primera persona d’alguns verbs: vinc, aprenc, comprenc, encenc, entenc, pretenc, tinc, … |
Embarbussaments
| Tinc tanta sang que a les cinc tinc son. |
| Tinc cinc fills tísics i prims, i amics i íntims, vint-i-cinc. |
| Duc pa sec al sac, m’assec on soc i el suco al suc. |
| —En quin tinter tens tinta, Anton? —Tinc tot de tinta en tots els tinters. |
| —Que fi que fa el cafè el cafeter Delfí. —I al cafeter Delfí, qui li fa el cafè? |
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada